Page 7 - EIC INTER - Juny 2014

| Juny de 2014 | Inter. EIC Magazine | 7
activitats

L'oceanògrafa Josefina Castellví ens visita

La vida Jentrevistada per dos alumnes les retallades que afecten el el nostre planeta. Però, clar, hi ha
osefina Castellví i Piulachs és és clar, és la falta d’inversió i Potser valdria més conèixer millor

de l'EIC. desenvolupament i finançament tota aquesta política, la inten-
osefina Castellví i Piulachs partir del 1984 participà, d’algunes investigacions. ció de conquerir altres planetes,
Jés una oceanògrafa d'una manera rellevant, en Àlex Estellé & Álvaro García Però la ciència és internacional, és conèixer l’univers... Tot això és
catalana, estudià a l'Institut l'organització de la recerca a Per què es va interessar per la igual on es faci. El benefici és per a molt maco, però encara no co-
Montserrat.Es llicencià en l'Antàrtida i col·laborà en la oceanografia? tota la humanitat, no per a un país neixem els oceans.
Biologia a la Universitat instal·lació de la Base Antàrtica des de molt joveneta jo era molt concret.
de Barcelona el 1957 i Espanyola Joan Carles I a l'illa “marina”, acostumàvem a anar a la Com a coneixedora del present
aleshores marxà a França, Livingston, de la qual fou mar amb el meu pare, que tenia Vostè ha passat molt de temps i del passat biològic del nostre
on el 1960 s'especialitzà en cap del 1989 al 1993 que va una barqueta. A més, m’agradava a l’Antàrtida, però també ha es- planeta, ens pot dir alguna cosa
oceanografia i va fer alguns permetre que Espanya entrés la Biologia i tenia molt d’interès tat a Grenlàndia. Quines serien de com pot ser el futur de la te-
cursos pràctics a la Sorbona. com a membre del Tractat en la Biologia marina. les principals diferències entre rra pel que fa a les seves formes
Antàrtic (1988). El 1994 va aquests dos llocs? de vida?
Claudi Fuster rebre la Medalla d'Or de la Es pot estudiar adequadament Jo hi vaig trobar moltes diferèn- Excel·lent pregunta, el que passa
És doctorà en Ciències Ciutat de Barcelona i el 2003 va la seva especialitat a Espanya o cies. Grenlàndia és preciosa, el seu és que no tinc una bola de vidre.
Biològiques per la Universitat rebre la Creu de Sant Jordi. des més val formar-se fora? nom significa “terra verda”, hi pots La Terra té una capacitat
de Barcelona el 1969. des del del 2010 és la presidenta de la Avui dia sí que és possible, però veure molta herba i flors a l’estiu, d’adaptació que ens deixaria
1960 treballa a l'Institut de Universitat d'Estiu d'Andorra. als anys seixanta, quan jo vaig ha- cosa que al Pol Sud és totalment parats. El que passa és que no
Ciències del Mar del Consell El 8 d'octubre de 2013 va ver de marxar a París per estudiar impensable. Ara bé, la quantitat sabem com ho fa, l’únic que po-
Superior d'Investigacions guanyar el premi de Cultura Bacteriologia marina, a Espanya de gel no és pot comparar, a Gren- dem fer és mirar el passat. Ha
Científiques, del qual n'ha de la Generalitat de Catalunya no era fàcil. làndia mai hi trobaràs icebergs de tingut milers de canvis climàtics,
estat directora el 1994-1995 i el 13 de maig de 2014 va ser les dimensions que poden tenir a canvis extrems, glaciacions, etc.
i delegada a Catalunya. A nomenada catalana de l'any. Quines són les universitats més l’Antàrtida. La pots deixar sola i ella mateixa
ben preparades per estudiar s’encarregarà de buscar solucions.
La conferència Biologia marina? Els oceans guarden tants o més Quin escenari hem d’escollir per
parlar de com pot variar el caràc-
Evidentment als Estats Units estan secrets que l’espai exterior.
molt ben preparats, Southamp- Creu que les potències mun- ter o la composició de la vida te-
a xerrada de la Dra. paisatges i circumstàncies molt ton a Anglaterra. Al Mediterrani dials haurien de destinar més rrestre? La resposta és molt difícil.
LJosefina Castellví el heterogènies. La dra. Castellví és molt important el Centre Ocea- fons a l’estudi de la mar i els Això sí, La Terra sempre busca
30 de maig a l’EIC va ser reconeix que les dimensions nogràfic de Marsella i a Espanya seus misteris que en conquerir la solució més econòmica ener-
un interessant recorregut d’aquells paratges i les o a Itàlia també hi ha una bona l’espai? Per què? gèticament i ens l’hauríem de
que ens va ajudar a condicions climàtiques arriben preparació. I tant! Sabem més coses de l’espai mirar una miqueta més, ens pot
conèixer millor el paper a fer por. Es tracta d’un lloc que dels fons oceànics. Per exem- ensenyar moltes coses només in-
importantíssim dels oceans situat en un extrem de la terra Quina opinió en té de la situació ple, fa poc es va trobar un volcà vestigant com la natura arriba a

en l’equilibri climàtic del on les condicions per a la vida de la ciència i dels científics al al pacífic de 600Km de diàmetre. aquests equilibris tota sola.
nostre planeta, el paper són extremes també. nostre país?
de l’Antàrtida en aquest Pel que fa a la missió espanyola En tinc molt bona opinió dels
mecanisme immens, com es a l’Antàrtida, resulta que es científics que fan recerca. Per
va gestar la idea de crear una tractava d'un projecte engegat exemple, els investigadors
base espanyola al Pol Sud i , pel professor Antoni Ballester, lligats a la Biomedicina que hi
finalment, com va acabar ella però que ningú hi creia. Va ha a Espanya estan molt ben
a càrrec de tot el projecte. ser quan unes circumstàncies considerats, estan realitzant grans
polítiques concretes es van descobriments. El problema,
A. Añor donar que el Govern espanyol
La dra. Castellví ens va parlar va atorgar el vist i plau per del Camp Antoni Ballester. El reclamat i lluitat per aquesta fotos exemples visuals de la
del paper crucial dels corrents arrancar l’expedició. Aleshores professor Ballester va patir una oportunitat durant 17 anys de la grandiositat i majestuositat de
freds i càlids dels oceans i com va ser quan uns quants embòlia l’any 1988 que el va seva vida. El que valia la pena era les proporcions antàrtiques,
gràcies a ells la Terra manté un científics, entre ells Castellví, retirar de l’activitat científica poc seguir endavant i la dra. Castellví fauna en llibertat o en situacions
equilibri climàtic i permet la van poder anar al Pol Sud amb després que s’instal·lés de forma va tornar a l’Antàrtida, l’any anecdòtiques (com fotografies
vida en gairebé tots els seus la intenció d’instal·lar una base. definitiva una base a l’Antàrtida. 1989, encapçalant un equip impactants d’icebergs enormes
racons. La conducció d’energia A partir de l’any 1984, amb En quedar orfe de lideratge el d’onze científics, tots homes. i també, algunes fotos que ens
solar de les zones tropicals a les l’ajut de científics d’altres projecte, les ofertes van anar a durant la conferència, la dra. mostraven l’interior de la base
zones polars permet la vida en nacions més ben preparades la dra. Castellví. La base ja era Castellví ens va anar mostrant espanyola, espais que ella ens
llocs on les condicions serien per aquest tipus de tasques, allí i abandonar el projecte per diverses fotografies i diferents descrivia amb la mateixa riquesa
molt adverses. Per això hi ha es va anar consolidant una haver perdut el seu cap no tenia gràfiques com a suport per a de detalls i amb l’elegància
vida a l’Antàrtida, per exemple. base a l’illa Livingston que en cap sentit quan ja no hi havia les seves explicacions, però d’una senyora que ens obre,
Se’ns presenta l’Antàrtida com aquells moments encapçalava res a perdre i considerant que el es va reservar per al final de la cordialment, les portes de casa
un continent enorme, amb el científic nascut a Mont-roig propi professor Ballester havia seva conferència una sèrie de seva).