Page 3 - EIC INTER - Maig 2015

| Especial Setmanes Especials 2015 | Inter. EIC Magazine | 3
opinió

Dis, dis, dis...

anomenar certes dificultats de externs de la fonació, llavis, llengua, etc., ho cal fixar-se en els alumnes que
l’alumnat que l’impedeixen fer un bon es diu dislàlia. Més greu és la dislògia, tenen dificultats per distingir nombres,
procés d’aprenentatge. Aquí si que no que és un trastorn del llenguatge confusió amb els signes de les
es pot fer broma, doncs de la detecció a causa del desordre mental, o la operacions, reversió o transposició de
precoç, del seu adequat tractament, distímia, que són els canvis constants xifres, dificultat per recordar nombres,
de la comprensió i de la preparació d’humor sense motiu aparent. Penseu el número de casa seva per exemple,
dels mestres i professors per afrontar en aquells que els costa tant jugar a adreces, direccions, etc. En canvi,
aquesta dificultat depèn llur èxit o futbol, que els passa la pilota per sota són bons en ciències i geometria
fracàs escolar. les cames o els costa córrer i, quan ho fins que apareixen les operacions
Potser dels mots que fan referència fan, semblen desmanegats, que els és matemàtiques. obliden fàcilment
a alguna dificultat d’aprenentatge el impossible botar o agafar una pilota l’ordre de fer les operacions, els costa
més conegut és la dislèxia, dificultat en al vol o els que els hi costa fer un salt. tenir sentit del temps i en d’altres
Aquest sembla el prefix predilecte l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, D’aquests es diu que tenen discinèsia. conceptes abstractes, etc.
del món de l’educació. En trobem per ser breu. En boca de tothom, molt A què ve a cap tot això? Doncs que volia Podríem establir un paral·lelisme amb
força exemples, començant per dir pocs són capaços d'adaptar la seva parlar d’una disfunció equiparable la dislèxia, doncs si la llengua és una
que, si ens surt distret o díscol, o bé manera de fer a aquests particulars amb la dislèxia que és la discalcúlia o manera d’explicar el món mitjançant
displicent, pot acabar amb la fama de alumnes i amb prometences de mil DAM (Dificultat per a l’Aprenentatge les paraules —oralment o escrites—,
disruptiu i, per tant, li haurem de fer tractaments màgics. Però no és l’única, de les Matemàtiques). Als que la tenen les matemàtiques no deixen de ser
un bon discurs i, si aquest no fa efecte, n'hi ha d’altres de tanta dificultat com els costa i, de vegades, són incapaços un altre llenguatge per explicar-lo
aplicar-li directament alguna mesura aquesta, com per exemple la disfràsia, d’entendre o fer servir conceptes també. Cal, doncs, estar atent i intentar
disciplinar. Com es pot veure, quasi tots que és la dificultat en coordinar les matemàtics, senzillament fer càlculs. descobrir-ho el més aviat possible per
aquests mots tenen un caire negatiu. paraules. Així el nom singular masculí Es creu que té aquesta dificultat, en posar-hi solució.
Potser fins discórrer no en trobem cap es pot acompanyar d’un adjectiu en major o menor grau, entre el 3 i el 7%
marcadament positiu i, tot i així, diem plural femení. La disglòssia o dificultat de la població. Les seves causes poden
que només discorre per empescar-se en la pronunciació de certes paraules tenir, fonamentalment, dos orígens:
trapelleries. o fonemes, moltes vegades a causa l’herència genètica o disfuncions de
La cosa s’agreuja, però, quan cal d'un problema físic, si és en els òrgans certes parts del cervell. Per detectar- Claudi Fuster

sòcrates Educa: 'aprenem fent'

italià que va construir la xarxa cions reals en les que l’alumnat cent llengües d’ escoltar i de no parlar
d’escoles a Reggio Emilia, valo- ha de dissenyar les caixes de cent mans de comprendre sense joia
rades segons la UNESCo entre l’iPad per a que en càpiguen cent pensaments d’ estimar i sorprendre’s
les 10 millors del món, inspirava el màxim nombre possible al cent maneres de pensar només per Pasqua i per Nadal.
els seus mestres i alumnes amb remolc del camió. Parlem tam- de jugar i de parlar Li diuen:
el desig d’aprendre fent, de mol- bé de discriminar, associar, cent, sempre cent de descobrir el món que ja exis-
tes i variades maneres. diferenciar... amb les safates maneres d’ escoltar teix
d’experimentació a Preschool de sorprendre, d’ estimar i de cent
Estem parlant del treball per o el Maths Make Sence (MMS) cent alegries li'n roben noranta - nou.
projectes, com per exemple els a Primària, els experiments de per cantar i comprendre Li diuen
“Digues-m’ho i ho oblido, projectes de tecnologia a l’ESo Science a l’ESo i Batxillerat... cent maneres que el joc i la feina,
ensenya-m’ho i ho recordo, o la Monografia al Batxillerat de descobrir la realitat i la fantasia,
involucra-m'hi i ho aprenc”, Internacional, o el projecte so- Loris Malaguzzi, com nosaltres, cent maneres la ciència i la imaginació,
Benjamin Franklin (s. XVIII) . bre els romans a Primària, el va obrir les portes de l’escola d’ inventar el cel i la terra,
projecte de conèixer el món per a que la vida, el saber i el co- cent maneres la raó i els somnis,
Si ens passegem per l’escola, viatjant a Educació Infantil o neixement hi entressin i gene- de somiar. són coses
veurem que els espais (aules, del centre d’interès de P5 “d’on ressin nous coneixements. L’ infant té que no van plegades.
patis, passadissos, laborato- surt la xocolata?”. També es- cent llengües Li diuen en definitiva
ris...) estan ocupats per mestres tem parlant d’estimular la cu- L’alumnat a la nostra escola in- ( i encara cent, i cent, i cent) que el cent no existeix.
i alumnes que estan aprenent riositat, el pensament crític i vestiga, crea, proposa, debat però li'n roben noranta -nou. L’ infant diu:
fent, tocant, mirant, qüestio- la investigació amb activitats, noves formes de coneixement. L’ escola i la cultura Però el cent existeix.
nant, provant..., descobrint de per exemple, al laboratori de li separen el cap del cos. Loris Malaguzzi
100 maneres diferents el co- química, o les setmanes mate- Però el cent existeix
neixement. màtiques i de la ciència, la teoria L’ infant Li diuen:
de l’experimentació, el treball és fet de cent. de pensar sense mans
Loris Malaguzzi (S. XX), pedagog matemàtic a partir de situa- L’ infant té de fer sense cap Hermínia Martí i Arbós